La revista de la secció local de Tona Març 2008 num 1
Editorial
Aquest és el primer número d'una revista que té la voluntat de ser el que sigui possible ser, sense pretensions apriorístiques ; també amb tota la il·lusió pròpia dels estadis inicials de desenvolupament. Simplement com un brot que creix més ó menys en funció de la capacitat d'arrelar a la terra on és.
Un brot real, un brot de romaní plantat per la nostra gent el darrer 11 de Setembre, sota la senyera del castell i que vol simbolitzar la pretensió d'arrelament, continuïtat i compromís amb Tona, per més que alguns cops no és fàcil resistir les adversitats i continuar una cursa que indubtablement és una cursa de fons.
Una revista que té molt clar que no ho té fàcil doncs volem ser una revista diferent, volem informar, volem donar la nostra perspectiva, volem explicar les nostres opinions Volem fer-ho des d'una posició clara, explícita i compromesa; d'esquerra en la vessant social, republicans per convenciment i catalans independentistes per definició. Nosaltres som així.
Som molt conscients que cal evitar caure a la temptació de pensar que tenim la veritat absoluta. Pero sí que volem donar ressò a la nostra veritat, doncs en uns moments com els actuals és important recuperar l'orgull de tenir un pensament propi. En definitiva, recuperar les ideologies per sobre de tot i deixar de plantejar la política com un supermercat on es compren i venen vots
Sabem que estem en un moment en que costa d’ entendre aquesta perspectiva de la política com a eina per la millora social. Això encara ens esperona més a aprofundir i insistir en el discurs, en l’opinió i en les propostes d'acció i de compromís amb el nostre entorn proper i molt especialment amb Tona.
La joventut va aparellada a la falta de recursos i haurem de competir amb altres mitjans que ho tenen més fàcil, que porten més temps sortint i que estan més consolidats; però de ben segur que no tenen més il·lusió que nosaltres i amb això podrem compensar les diferències
RF
Anna Simó a Can Codina
La vicesecretària general d'Acció Política , visita Tona just quan encara faltaven algunes hores pel començament de la campanya electoral de les eleccions espanyoles.
La que va ser consellera de Benestar i família a l’anterior legislatura va defensar el dret a ser un país amb tots els ets i uts i la necessitat de tenir influència a Espanya , per limitar les accions anti-catalanes del PSOE i evitar que tingui majoria absolutaEl b
Els pressupostos sempre tenen dues cares
L'actualitat municipal, té un punt de discussió freqüent: els pressupostos. Una eina tècnica que sovint s'utilitza com arma d'acció política.
Es important com a prèvia diferenciar les inversions de la despesa.
A les inversions el problema és la priorització, la capacitat de gestionar el temps i el finançament.
En quan a la despesa, la dificultat és que els serveis que presten els municipis són serveis no obligatoris per la dimensió municipal i amb una insuficient dotació pressupostària tant de l'Estat com de la Generalitat. Per això el pressupost té una tendència estructural al dèficit, que aquest any 2008 probablement s'accentuí.
Els factors principals que compliquen l'equilibri són:
Insuficiència de les transferències rebudes de l'estat
Incorporació de personal docent, de seguretat i a la brigada dels darrers anys
Reducció dels ingressos vinculats a l'activitat econòmica.
Es fàcil a partir d'aquesta realitat buscar culpables. Ara bé qui sigui culpable de contribuir a l'empitjorament pressupostari també ho és d’ haver aconseguit per Tona:
Una nova escola bressol amb personal de màxima qualificació.
La reforma de l'altra escola bressol
La regularització de la situació legal i la modernització del cos de policia.
La reordenació i dimensionament de la brigada municipal.
La reforma del pavelló per solventar els problemes vinculats a les inundacions periòdiques.
Qualsevol equip municipal amb amplitud de mires hauria d’assumir la responsabilitat que li varen atorgar les urnes i gestionar amb cura la situació; tot i les dificultats que afegeix la situació econòmica,no dubto que podran conduir la situació.
Pel que fa a les inversions, l'error és ser massa optimista al decidir les inversions.Això pot constatar-se donant una ullada als programes electorals de tots els partits. Si això hi afegim les dificultats de planificació i la insuficiència de recursos, la conseqüència és un baix nivell d'execució. La solució: ser més realista i no fer tantes promeses electorals i d'això no se’n salva ningú.
Ho deia al principi, les coses solen tenir sempre dues cares: Tona té un pressupost tensionat i no és bo; però té un bon nivell de serveis , especialment en l'àmbit educatiu , i això és molt bo.
Ramon Fabre Economista
Medi Ambient: una qüestió de fons
Si volem viure, hem de conviure amb el medi ambient. Això que és tan evident, sovint (per la nostra condició humana “superior”) ho ignorem. La resta d’espècies que habiten el planeta, s’han adaptat al medi, els humans hem intentat adaptar el medi a les nostres necessitats... o desitjos. Lògicament tots busquem allò que ens facilita o acomoda la vida diària, però no sempre ens preguntem fins quan podrà durar aquest benestar. Parlar de sostenibilitat és parlar de progrés perdurable en el temps, d’altra manera, no és progrés.
Amb aquests principis per endavant, val la pena plantejar-se a tots nivells què fem per tal que això sigui viable. Tots vivim en aquest planeta i la nostra activitat humana influeix en la sostenibilitat del mateix. Per petites que siguin les accions (són poderoses –Capità Enciam), són importants ja que la suma de totes elles poden ser una aportació positiva. De la mateixa manera que la “petita” suma de les nostres accions contaminants, acaben sent un problema greu del tipus “Canvi climàtic”. Els exemples: d’anar a comprar amb cabàs, utilitzar el transport públic, la bicicleta, les làmpades de baix consum, l’ús racional de l’aigua, dels envasos, d’un molt llarg etc.
Si això ho ampliem a la comunitat (allò que tenim en comú) veïnal, el poble, resulta que l’efecte és multiplicador en sentit positiu o negatiu altre cop. Per tant dependrà de la nostra consciència col·lectiva i dels nostres dirigents fer que el Medi ambient no sigui una anècdota, sinó la sintonia de la nostra condició amb l’entorn. Les polítiques municipals són les més properes al ciutadà, per tant, les que poden tenir una influència més directe amb les nostres conductes. Del fet que ens creguem en profunditat aquests principis, depèn que les nostres propostes des d' Esquerra siguin creïbles. No es tracte d'un màrqueting verd sinó d'una manera racional, real i viable d'entendre el nostre pas per aquest planeta.
Des de la Secció Local de Tona, dedicarem esforços i energies (valgui l’ expressió), a difondre aquest pensament que ens retorna a la terra, i que en un poble tan bonic i envoltat de natura, i a la mesura humana, creiem que no podem deixar perdre. A l’anterior legislatura es va desenvolupar un POUM, que és el “mapa” que dictarà el desenvolupament del nostre municipi amb una perspectiva de 20 anys, i es va fer amb criteris de Sostenibilitat: des d’ Esquerra vetllarem perque aquest sigui sostenible, o no sigui.
Miquel Vilaró, Urbanisme i Medi Ambient
Estatut i finançament dues cares de la mateixa realitat
Podem donar més ó menys voltes al problema del finançament però no ens enganyem no entendrem la vertadera naturalesa del mateix fins que no ens adonem que fonamentalment és un problema polític.
Es veritat que hi ha diferent opcions, que en diferents indrets han buscat solucions alternatives . Podem entrar en la discussió de la seva problemàtica i adequació a la nostra realitat, però aquesta no és la qüestió més rellevant, la clau, el catalitzador és la voluntat política.
Sense la voluntat política de resoldre el problema del finançament, els arguments tècnics són estèrils,
La clau de volta és la redefinició del marc institucional que serà possible només quan sapiguem enviar un missatge clar d'unitat i fermesa a l’altra part del procés negociador. Només així podem acostar-nos al “federalisme constitucional” , camí de pas cap a una nació Catalana lliure.
No cal fer números per adonar-se que una part de l’estalvi generat a Catalunya, controlat, en part pel sistema financer i en part per l’estat, va a parar a les zones geogràfiques preferides pel poder financer i institucional, perjudicant molt als ciutadans i al teixit empresarial Català .
Amb les prioritats clares podrem començar a parlar de finançament i de les condicions i objectius del model de finançament català i aquí les balances fiscals han de ser un objectiu irrenunciable. RF
En to de broma: monarquia municipal, un camí cap a la república
“Jo també vull ser rei”, ho deien els pets i hauria de ser un dret reconegut a la constitució. Tots els ciutadans d'aquest estat plurinacional anomenat Espanya haurien de poder optar a ser reis.
La proposta és que cada municipi coincidint amb les eleccions municipals a més a més de triar el govern municipal, hauria de triar el cap de la fracció d'estat que representa el municipi , és a dir el seu rei . Això aproparia la monarquia al poble i podríem parlar de monarquia municipal.
Tot això a nivell d'aquest estat plurinacional que tenim que s'anomena Espanya s'articularia entorn d’una monarquia federal on podria integrar-se la monarquia actual. Aquesta monarquia col·legiada assumiria les atribucions de l'actual.
Els avantatges de tenir molts reis, són evidents, ara tenim un rei que va de vacances a Mallorca, Baqueira, etc...Després tindríem molts reis que farien vacances a molts llocs i distribuirien millor la despesa monàrquica, que sortiria òbviament del pressupost que té la “casa real”.
Les tasques de representació serien molt més eficients: tindríem una monarquia més propera que podria diversificar les seves aparicions i captar millor els diferents fets diferencial de cada indret.
L'únic escull fóra la successió doncs no sembla assenyat introduir tantes dinasties com municipis i marginar altra gent que veuria impossibilitades les seves aspiracions reials. Per això es modificaria la constitució de tal forma que el càrrec de rei del municipi fos un càrrec per sorteig amb una durada màxima de 8 anys. Així tothom podria ser rei i només l'atzar seria l'encarregat d’ impedir els somnis monàrquics
Quan tothom tingui la possibilitat de ser rei estarem molt a prop del vertader esperit republicà. RF
LA TEVA PARTICIPACIÓ
Des d’ ERC a Tona, estem segurs que cal generar dinàmiques autòctones per contrarestar aquelles que ens podrien desdibuixar la nostra identitat i personalitat com a poble i com ciutadans.
Per generar aquestes dinàmiques ens calen accions conjuntes i instruments de cooperació que permetin reflexionar, identificar i prioritzar aquells objectius que compartim.
Amb la voluntat de promoure i ordenar una reflexió sobre el moment actual de Tona i el seu futur, ERC - TONA va impulsar un Pla Estratègic intern, que en la seva primera fase, ens ha permès una anàlisi rigorosa de les necessitats de Tona
Aquest pla estratègic és per nosaltres una eina dinàmica i participativa per a orientar decisions, coordinar esforços i formular projectes que facin possible la consolidació i progrés de Tona i dels seus ciutadans. Per això ens cal obrir el pla a la participació popular.
ERC vol amb aquest pla marcar la seva empremta, col·laborar al progrés del nostre poble i sotmetre el mateix a discussió, per configurar un programa d'acció i per això ens atrevim a demanar la col·laboració i la complicitat dels Tonecs i Tonenques que vulguin donar la seva opinió.
Josep Maria Giralt
Responsable de Comunicació
La nostra gent : espai d’entrevista
La Nuria Sisó va néixer ara fa 28 anys a Mas Rampinyo ( Vallès Occidental ). Fa 4 anys va decidir traslladar-se a Tona. Disfruta del plaer de viure en aquesta població on espera amb il·lusió que creixin els seus fills. Es arquitecte i sempre ha estat involucrada en temes culturals.
Ens confessa que li agrada molt llegir encara que últimament hagi perdut una mica l’hàbit. Es considera una persona apassionada per la Història i sempre que pot es matricula a assignatures d’humanitats a la Universitat a distància. Li agraden molt les sèries de TV. de les converses interminables amb els seus amics.
Un color? Actualment el vermell.
Un viatge? Nova York. Hi tornaria cada any.
Una virtut? Sóc apassionada en tot el que faig.UNA CANÇO? "This boots are made for walking”, de Nancy Sinatra. Em posa de molt bon humor, i em dóna molta energia.
Un defecte? En tinc molts però se’m multipliquen a primera hora del matí. Fins al cap de dues hores d’haver-me llevat no sóc persona, reconec que a primera hora semblo el barrufet rondinaire.
Un vici inconfessable? Menjar un bon “sacher” de xocolata, no em puc resistir!
Un lloc per viure? Qualsevol lloc pot ser bo si estàs envoltat de la gent que estimes.
Què penses de Tona? I del poum? És un poble que té una qualitat de vida envejable i amb bons serveis. La veritat és que presumeixo bastant de Tona. El POUM s’està fent per bons professionals .Pel que sé s’està fent molt acuradament. Sé que l’antic regidor d’urbanisme hi va posar molts esforços en aquest projecte, i espero que aquesta inèrcia hagi seguit amb el canvi de govern. Un POUM i una bona previsió de creixement i desenvolupament d’un poble, és una eina molt més del que tots plegats pensem.
Com ha de ser el govern de Catalunya? I l’alcalde de Tona? Qualsevol govern, ha de ser rigurós i competent. El govern català ha de treballar pels que vivim i treballem en aquesta terra, més enllà del color polític que representi. Sóc militant d’esquerra i seria una hipòcrita si no cregués que Esquerraté el grup de gent que ho pot fer millor. Tona no n’és una excepció. Per mi un alcalde ha de transmetre ganes de treballar, obert a escoltar , amb moltes idees i lideratge.
Per quins motius milites a esquerra? Vull aportar el meu gra de sorra en millorar la societat. Vull pensar que no m’he quedat amb els braços creuats i faig alguna cosa per canviar-ho. Esquerra és el partit que s’adiu a la meva manera de pensar i de fer.
En les passades eleccions municipals, tú eres la núm 2 ; en quina regidoria haguessis estat còmode? He estudiat i exerceixo com a arquitecte. M’agrada tot el que envolta aquesta professió. M’hagués agradat aportar el que hagués pogut a la regidoria d’urbanisme, tot i que em fa un gran respecte.
Perque vols la independència? Podria donar moltes raons racionals, econòmiques, culturals, … però sobretot la vull perquè és el que em demana el cor.
Perquè la gent cada vegada va menys a votar? Perquè la gent està decepcionada amb els polítics, els costa creure amb algú. Tots els tòpics més negatius de la política ara tornen a agafar molta força entre l’ opició de la gent. Espero que pensin que no anar a votar és deixar que altres decideixin per un mateix.
Marc Crous
Parla amb nosaltres envia els teus suggeriments a tona.erc@gmail.com truca 647236652
